L’objectiu de la recerca no hauria de ser tant el descobrir la-Veritat-de-les-coses com despertar la inquietud per reparar errors generalment acceptats, per compensar i fer de contrapès, per buscar-li els tres peus al gat, i aventurar-se explorant l’inconegut.

Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, me’n meravello. Llavors, per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de quines preguntes. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la història de les bones preguntes. S’avança quan canvia la pregunta. La resposta és gairebé rutina.

Moltes de les dimensions del pensament científic tenen a veure amb posicions artístiques: creativitat, crítica de la realitat, esperit heterodox... I també una certa inutilitat aparent, aquesta intangible inutilitat imprescindible de totes les coses realment importants ...La ciència és l'art de saber, no pas la tècnica de conèixer. Per tal que el culte als sentits no suplanti la cultura del sentiment, la ciència ha de ser l'art d'omplir de sentiments la cultura experimental.